La lluita pels espais lliures ha centrat l’atenció i activitat de les associacions de veïns des dels seus orígens. La vida d’una ciutat sostenible passa per la defensa, obtenció i manteniment dels seus grans espais lliures i públics. És el cas de Barcelona amb les platges, Montjuïc i Collserola. Han estat també molt importants per al moviment veïnal la reivindicació i consecució d’espais lliures a l’interior de la ciutat i dels barris, a través de la recuperació d’espais privats per a dedicar-los a zones verdes, i així s’ha aconseguit una xarxa de places i parcs urbans.
El moviment veïnal ha donat suport a grans campanyes ecopacifistes, com el “Nuclears, No Gràcies”, el “No a l’OTAN”, el “No a la guerra” i la lluita contra els aliments transgènics, però l’activitat dels veïns en defensa d’una ciutat sostenible ha passat també per la superació dels sorolls, de la contaminació, i per la racionalització de la recollida i reutilització dels residus urbans. Així, el moviment veïnal s’ha oposat a la incineració en plantes com la projectada a la Zona Franca. També cal remarcar el paper del moviment veïnal en la constitució, als anys 90, de la Plataforma Barcelona Estalvia Energia, que va forçar una audiència pública sobre sostenibilitat i va obrir el camí urbà a les energies alternatives i als programes d’Agenda 21.
Un capítol d’activitat important als barris és la lluita contra la perjudicial instal·lació d’elements tècnics lligats a les noves tecnologies, com les antenes de telefonia. Es demana una normativa clara i generar un debat públic en condicions d’igualtat amb els grans operadors. És la transposició al segle XXI de les persistents lluites veïnals contra les línies d’alta tensió en molts barris. Encara que la seva presència sigui incompatible amb zones d’habitatge, la manca de rigor i l’abús de poder les ha mantingudes, per bé que la pressió dels veïns ha obligat les administracions a pactar la seva substitució per altres sistemes compatibles, com les línies soterrades.
Reclamacions: